21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Presentació de l’entitat

SOM MOBILITAT és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, creada l’any 2016 a Mataró amb l’objectiu de promoure un model de mobilitat més sostenible i compartida. La cooperativa ofereix principalment un servei de carsharing amb vehicles elèctrics, que permet als usuaris utilitzar un cotxe només quan el necessiten sense haver-lo de tenir en propietat. En aquest article analitzarem la seva relació amb els principis de l’ESS, la digitalització, les finances ètiques, les monedes socials i les polítiques públiques, així com els límits i les oportunitats que troba en el seu context institucional.

Som Mobilitat és més que una cooperativa de carsharing; el que busca és demostrar que és possible organitzar serveis de mobilitat des de la ciutadania, reduir emissions, optimitzar recursos i construir comunitats. Treballa tant amb empreses com amb administracions locals, i el seu objectiu i principal repte és escalar el projecte, sempre oferint una governança local.

Principis de l’ESS i finances ètiques

La cooperativa s’alinea clarament amb els principis de l’ESS perquè planteja la mobilitat com un servei col·lectiu i no com un negoci. A més, utilitza les finances ètiques per créixer, com la banca ètica, les cooperatives de serveis financers, els préstecs participatius i les aportacions de sòcies. Tot i això, el model té precisament el repte de mantenir aquest creixement mantenint els valors cooperatius, a més de fer viable la flota de vehicles i millorar l’operativa, tot competint amb empreses amb més recursos.

Digitalització del projecte

La digitalització forma part de la mateixa estructura i, per tant, és una part fonamental del seu funcionament, tant en l’operativa de gestió de reserves i ús del servei, com en la gestió interna i la relació amb les sòcies. Tanmateix, aquesta tecnologia és una eina al servei del seu model per poder escalar el projecte i fer-lo eficient.

Moneda social o complementària

Una possible línia d’innovació seria la creació d’una moneda social o complementària, però només tindria sentit en un context col·laboratiu amb altres entitats energètiques, barris o altres entitats locals, sempre que fos d’una forma senzilla i integrable amb una gestió real. D’una altra manera, podria complicar el projecte i fer-li perdre el sentit.

Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’entitat encaixa amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals podem destacar els més evidents.

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.
ODS 12: Producció i consum responsables.
ODS 13: Acció climàtica.
ODS 7: Energia assequible i no contaminant.
ODS 17: Aliances per assolir objectius.

És un fet que l’entitat es preocupa per fer les ciutats i comunitats més sostenibles, tant per l’electrificació dels cotxes que s’utilitzen com per la reducció del parc de cotxes privats a través de l’ús compartit del vehicle, pretenent la construcció de comunitats més inclusives, ja que permet l’accés a tothom encara que no puguin permetre’s la compra d’un cotxe privat, segures, a través de la reducció de la contaminació, resilients, per la unió de la comunitat i sostenibles, per l’alta reducció de la contaminació.

Polítiques públiques i marcs institucionals

Arribats a aquest punt, volem comentar la connexió de l’entitat amb les polítiques públiques, ja que, com ells comenten, són clarament una part important per reforçar l’impacte social de la cooperativa. De fet, l’entitat col·labora d’alguna forma amb tots els àmbits de les entitats públiques, tant amb Ateneus Cooperatius, està dins l’ecosistema dels Ateneus, de forma col·laborativa, fomentant la difusió i participant en diferents activitats, com per exemple l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, on va participar amb la creació d’eixos estratègics de diagnosi del territori, visibilitat, emprenedoria del territori, o amb l’Ateneu de Girona on va participar a la Install Party, on ajudaven a la ciutadania a fer el canvi al consum responsable. És a dir, hi participa d’una forma directa.

Però també té relació directa amb instruments públics de més abast territorial, com per exemple amb el PERTE, on tal com comenten els han ajudat a reforçar el desplegament de la mobilitat elèctrica a través del programa MOVES, on s’han destinat recursos a millorar informació, recursos pedagògics, comunicació territorial i visibilitat del finançament públic.

I, tot i que no hi participa directament, també té un encaix clar en el Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social, ja que el Pla europeu busca crear millors condicions per a l’economia social. A més, Som Mobilitat és cofundadora de The Mobility Factory, una cooperativa europea que ajuda altres cooperatives en la creació de serveis tecnològics.

Col·laboració amb ajuntaments i contractació pública

En aquest cas, l’entitat té una clara col·laboració directa amb els ajuntaments locals, amb els quals té diversos acords, per a l’ús de la seva xarxa de vehicles elèctrics, l’ús de punts de càrrega i un sistema d’ús per a la ciutadania amb descompte quan no són utilitzats per l’ajuntament.

Per tant, Som Mobilitat encaixa clarament amb els grans marcs públics de sostenibilitat i economia social, però no n’hi ha prou amb reconèixer les ESS. També cal que els programes públics puguin accedir al finançament i a la contractació d’aquestes, sense perdre el seu arrelament territorial.

Conclusió

En conclusió, Som Mobilitat és un exemple clar de com l’Economia Social i Solidària pot donar resposta als reptes actuals d’una manera concreta i pràctica. La cooperativa no només planteja el servei de carsharing, sinó que proposa una forma diferent d’entendre la mobilitat, més compartida, més accessible, més inclusiva, més sostenible, més arrelada al territori, fent comunitat i més col·laborativa.

Al llarg de l’anàlisi hem pogut veure com s’alinea amb els principis de l’ESS, ja que posa la comunitat al centre, i s’envolta d’una digitalització i una governança cooperativa, per poder generar l’impacte social esperat. A través d’un finançament coherent amb el projecte, fent ús de la banca ètica, aportacions de sòcies i préstecs participatius. Alhora que participa de les polítiques públiques, tant de manera local vinculant-se amb els ajuntaments, però també a través de programes institucionals com el PERTE, buscant aquest impuls tan necessari de les institucions per al bon funcionament d’entitats amb potencial transformador com la que estem analitzant.

Tot i així, no hem d’oblidar que, encara que està superant molts dels reptes presentats, continua tenint un gran repte per endavant: escalar el projecte sense perdre la seva essència cooperativa i territorial.

En definitiva, el valor de Som Mobilitat no és només posar cotxes elèctrics al carrer, sinó demostrar que la mobilitat pot organitzar-se d’una manera més democràtica, compartida i arrelada al territori. El seu gran repte és créixer sense convertir-se en allò que precisament vol transformar.

Interacció amb l’entitat

Per a aquesta anàlisi hem comptat amb l’ajuda de la mateixa entitat, que ens ha respost les preguntes formulades via correu electrònic, per part d’un dels socis fundadors de l’entitat, Ricard Jornet, que ens ha dedicat el seu temps tot i participar en moltes cooperatives com Som Mobilitat, WeTribu, SolarTradex, Restaurant Lasal del Varador, elAbogado, Derecho.com, Lasal, Som Energia i Universitat Autònoma de Barcelona, al qual agraïm el seu temps.

Ús d’intel·ligència artificial

L’hem utilitzada per fer l’estructura de l’article, per a la recerca de vinculacions públiques de l’entitat com per exemple la vinculació amb el PERTE i per a la posterior correcció de faltes ortogràfiques i d’estructura de les oracions

.

Bibliografia

Economia social aracoop. xarxa d’Ateneus Cooperatius. https://economiasocial.coop/wp-content/uploads/Recull_AC_PS_entitats_representatives_aracoop. pdf

Som Mobilitat. Ateneu Cooperatiu de Girona. InstalPartyhttps://sommobilitat.coop/participem-installparty-organitzada-lateneu-cooperatiu-girona/

Cooperativa La Fàbrica. (s. d.). Les monedes socials. https://www.coopelafabrica.cat/wp-content/uploads/QUADERN-MONEDES-SOCIALS_web.pdf

Público. (2017). Els bancs del temps, una eina més viva que mai. https://www.diaripublic.cat/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html

Som Mobilitat. (s. d.). Servei de carsharing: compartir vehicles elèctrics. https://sommobilitat.coop/?utm_source=chatgpt.com

Som Mobilitat. (s. d.). Lloguer per hores per a administracions públiques. https://sommobilitat.coop/lloguer-per-hores-administracions-publiques/

Xarxanet. (2023). Escàner de les Finances Ètiques: eina per mesurar el compromís del sector financer amb els principis ètics. https://xarxanet.org/noticies/economic/escaner-de-les-finances-etiques-eina-mesurar-el-compromis-del-sector-financer-amb-els-principis